Mor l'escriptor i periodista Paco Candel

L'escriptor i periodista Paco Candel ha mort aquesta matinada als 82 anys, després d'una llarga malaltia que s'ha agreujat a causa d'una afecció pulmonar.La capella ardent de l'escriptor s'instal·larà durant el dia al Palau de la Generalitat. Autor del conegudíssim llibre Els altres catalans, la seva obra va girar en bona part al voltant de la immigració dels anys del franquisme, una experiència que va viure en carn pròpia, quan va arribar amb només un any a Barcelona.
El Govern de la Generalitat ha emès un comunicat en què lamenta la pèrdua de Paco Candel, "un català universal que fou referent en la defensa dels drets socials i la integració dels immigrants que van arribar a Catalunya durant bona part del segle XX"
Candel va viure gairebé tota la vida a la Zona Franca de Barcelona, on va arribar procedent de Montjuïc, i del seu lloc de naixement, Casas Altas, a la zona aragonesa de València. Allà va viure la República i la guerra i la crua postguerra, que, com els anys vint, va aportar un gran flux migratori provinent de diverses zones d'Espanya, i que vivia en condicions socials lamentables. Aquesta realitat, poc estudiada tot i ser present en la vida quotidiana, la va fer aflorar el 1964 amb Els altres catalans, un llibre d'encàrrec recolzat per polítics antifranquistes com Jordi Pujol o Joan Reventós, i que, segons Candel, va servir per desterrar en gran mesura l'expressió 'xarnego' de la parla popular.Abans, però, ja s'havia fet famòs amb Donde la ciudad cambia de nombre, que va provocar polèmica amb els veïns que es reconeixien en el llibre.

El seus relats de temes socials van fer que molts l'equiparessin als precursors del nou periodisme nord-americà.Cohesió SocialLes seves novel·les, que contenen memòria personal i que alguns consideren reportatges, van constituir una defensa de la cohesió social, més actual que mai amb l'arribada de la nova immigració. Es va involucrar amb els moviments reivindicatius per la democràcia, i el 1977 va ser elegit senador en una candidatura d'esquerres, i el 1979, regidor de Cultura pel PSUC a l'Hospitalet de Llobregat, tot i que després va acostar-se a posicions nacionalistes. El 2003 va rebre la medalla d'Or de la Generalitat. També havia rebut la Medalla d'Honor de Barcelona, el Premi d'Honor de l'Hospitalet de Llobregat, i abans el Premi de la Fundació Trías Fargas.

L'any passat havia publicat la primera part de les seves memòries i és a punt de sortir una biografia completa de l'escriptor.Reacció del GovernEl Govern de la Generalitat ha emès un comunicat en què lamenta la pèrdua de Paco Candel, "un català universal que fou referent en la defensa dels drets socials i la integració dels immigrants que van arribar a Catalunya durant bona part del segle XX". El Palau de la Generalitat acollirà a partir de les dues de la tarda d'aquest divendres la capella ardent de Paco Candel. El president de la Generalitat rebrà les despulles de l'escriptor a una de la tarda i transmetrà el condol a la família.Reacció de Carod RoviraEl vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat que l'escriptor i periodista Paco Candel va ser "l'exemple més positiu dels ciutadans provinents de la immigració castellanoparlant" que va arribar a Catalunya durant la postguerra, tot dient que "va assumir immediatament la condició nacional del país, la llengua i la cultura". Carod, que era patró de la Fundació Paco Candel, ha expressat la seva tristesa per la seva mort i ha dit que "se n'ha anat sobretot una bona persona, senzilla, discreta i afable", que "mereix ser recordat com el que va ser: un home bo".

Emotiu adéu a Paco Candel

Familiars, amics i personalitats del món de la política i la cultura han assistit aquest migdia al funeral de l'escriptor i periodista Francisco Candel a la Parròquia de Mare de Déu del Port, al barri de la Zona Franca de Barcelona, on va viure la major part de la seva vida. Segons ha assenyalat Joana Garcés, viuda de Candel, durant l'acte s'ha llegit un poema inèdit del finat anomenat Silenci. La també secretària de la Fundació Paco Candel ha assenyalat que està previst fer diferents actes després de la mort de l'escriptor i exsenador, entre ells impulsar un Any Candel i editar un llibre amb els poemes de l'autor d'Els altres catalans. Garcés ha destacat la presència de representants polítics en el funeral, però ha assegurat que sobretot ha estat un acte "molt emotiu i entranyable". En honor a Candel, a l'entrada de la parròquia s'hi ha instal·lat un dels gegants del barri de la Zona Franca. La figura portava un mocador al coll, com el que solia portar l'escriptor, i un llibre entre els braços. Presència políticaA més d'artistes i nombrosos ciutadans anònims, entre els assistents al funeral hi figuraven diversos polítics, entre ells el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha acudit en representació de la Generalitat, i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. També han volgut acomiadar i retre homenatge a Candel el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, l'expresident Jordi Pujol, i la segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol. Per la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, ha assenyalat que Candel "realment va canviar el curs" de la història de Catalunya, i va donar "valor a unes paraules com la cohesió social i la coherència". Després de la cerimònia, el cos de Candel ha estat enterrat al cementiri de Montjuïc de Barcelona. L'escriptor va morir divendres a la matinada als 82 anys, després de patir un empitjorament de la malaltia pulmonar que el mantenia apartat de la vida pública des de feia més de dos anys.

Francesc Candel: el compromís d'una vida

Els editors Josep M. Castellet i Xavier Folch i l'historiador Josep Benet parlen sobre Candel
L'escriptor Francesc Candel s'ha mort a la matinada avui als vuitanta-dos anys, després d'una llarga malaltia. La seva trajectòria és marcada pel compromís amb els més desfavorits, i amb la voluntat d'integració de la immigració. Autor d'una cinquantena de llibres, el de més trascendència social i política és 'Els altres catalans', publicat per Edicions 62 l'any 1964. Candel també va fer política activa, com a senador dins l'Entesa dels Catalans (1977-78) i després a l'Ajuntament de l'Hospitalet.
La capella ardent de Candel s'ha instal·lat a les dues al Palau de la Generalitat i demà a les dotze del migdia es faran els funerals a l'església Nostra Senyora del Port, a la Zona Franca de Barcelona. El govern de la Generalitat de Catalunya, a través d'un comunicat, ha lamentat la mort de l'escriptor, que ha definit com un 'català universal' pel que fa a la defensa dels drets socials i a la integració dels immigrants que van arribar a Catalunya al llarg del segel XX. Destaca que Candel es va caracteritzar 'per mantenir sempre l'acarnissada defensa de la cohesió social dels catalans', així com per la voluntat d'integració. Nascut a Cases Altes (el Racó d'Ademús) el 1925, la seva família va arribar a Barcelona quan ell encara era un nen. Els seus primers anys van ser de molta misèria. 'Els altres catalans', un llibre important per la història de la Catalunya del XX L'any 1964 Paco Candel publicava a Edicions 62 un llibre important: 'Els altres catalans'. Era un assaig periodístic sobre la immigració, que havien encarregat a Candel els propietaris de l'editorial, Max Cahner i Ramon Bastardas. De fet, va ser l'historiador Josep Benet, qui va suggerir el llibre: 'Vaig llegir un article de Candel a 'La jirafa' i vaig intuïr que d'allí en podia néixer un llibre', ha explicat Benet a VilaWeb. 'Va tenir un impacte molt important en la societat catalana, perquè tractava el problema de la immigració, el posava de manifest, i donava uns camins possibles d'integració', explica l'editor Josep M. Castellet, que el mateix any de la publicació del llibre entrava de director editorial de 62. 'Els altres catalans' porta avui una vintena d'edicions, es pot considerar un 'long seller': 'Sí, l'hem mantingut sempre en el catàleg. L'èxit del llibre ens va ajudar a consolidar l'editorial'. Candel a la introducció del primer volum (i potser el darrer) de les seves memòries, 'Primera història, primera memòria' (Ed. 62, 2006) diu que 'Els altres catalans' ha estat loa seva creu i la seva joia. 'Perquè Candel, diu Castellet, tenia l'ambició legítima de que se'l conegués per les seves novel·les. La seva era una ambició literària, però el públic lector català només li coneixia aquest llibre i els articles que escrivia a la premsa.' Per l'editor Xavier Folch, Candel passarà a la història com l'autor de 'Els altres catalans', que considera 'un dels llibres més influents, afortunats i de més pes de la història de Catalunya del segle XX. Va tenir una gran transcendència política i social'. Diu Folch: 'Amb la quantitat d'intents de divisió social que s'han produït (fet que ve de lluny, des del Lerrouxisme), si no han cristal·litzat han estat en bona part per PSUC i pel Candel com a persona. De fet, Candel va ser un company de viatge del PSUC, no hi va militar, encara que va participar en algunes llistes com a independent'. I Castellet matisa: 'Recordo una conversa que vam tenir que em va fer molot d'efecte. Era l'època en què ell era regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Portava a terme una tasca més directe en l'àmbit social. I a diferència del que pensaven la gent del PSUC, que eren molt estatalistes i consideraven que l'Estat ho podia arreglar tot, ell ho veia diferent. Creia que la tasca individual i la feina de les assocaicions, fins i tot les actituds de caritat, eren necessàries i arribaven on els ajuntaments, Generalitat i Estat no arriben. Tota aquesta gent és necessària i no se la pot bandejar, deia.' Candel a l'Entesa del Catalans Del juny de 1977 al desembre de 1978 Francesc Candel, juntament amb Josep Benet, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Francesc Ferrer i Gironès, Maria Rubies i d'altres van ser escollits senadors per l'Entesa dels Catalans, una candidatura unitària. Temps després d'aquesta experiència en va sortir el llibre 'Un charnego en el Senado'. Explica Benet: 'Segurament és un dels llibres més interessants que s'hagin escrit sobre el senat, sobre l'Entensa dels catalans i sobre aquella època. La seva presència a l'Entesa va ser molt important, perquè hi havia qui ens acusava de no representar tots els catalans i, és clar, Candel els feia callar. Recordo que les seves intervencions al Senat sobtaven pel seu estil, feien molt d'efecte perquè eren molt autèntiques. Candel era molt autèntic. I el país li deu molt.' 'Candel era autodidacta però tenia una forta cultura popular. Era un home d'una gran bondat i d'una gran sinceritat. I sempre va viure en el seu barri, el barri del port, no el va abandonar mai, fins i tot quan va fer-se un nom', destaca Josep Benet. Entre els títols més reconeguts de la bibliografia de Candel hi ha 'Donde la ciudad cambia su nombre' (1957), 'Han matado a un hombre, han roto el paisaje' (1959), 'Encara més sobre els altres catalans' (1973) i 'Los que nunca opinan' (1971). L'any passat, Edicions 62 va editar el primer volum de les seves memòries, 'Primera història, primera memòria', on Candel hi parla dels seus primers quinze anys de vida resseguint la República, la guerra i el principi de la postguerra. Reconeixements L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país. Al barri de la Marina, que és on sempre ha viscut Candel, hi ha una biblioteca que duu el seu nom.

Mor el cronista de la Catalunya suburbial

Paco Candel va relatar des de dins la realitat de la immigració de la segona meitat del segle XX.

L'escriptor Paco Candel (Cases Altes, Racó d'Ademús, 1927) va morir ahir al matí a Barcelona als 82 anys després d'una llarga malaltia. Candel va escriure prop de seixanta llibres i infinitat d'articles. La publicació d'Els altres catalans (1964) el va convertir en una veu de referència per explicar, des de dins, la realitat dels suburbis d'immigració que creixien als afores de les ciutats catalanes. Candel va fer una petita incursió en política i el 1977 va ser elegit senador per l'Entesa dels Catalans. Candel també va militar en favor de les llibertats nacionals del país i de la normalització del català com a llengua d'ús social en tots els àmbits. Centenars de persones van visitar ahir la capella ardent de l'escriptor, instal·lada durant tot el dia al Palau de la Generalitat.
+ Paco Candel, entre els blocs de pisos Eduard Aunós, a la Zona Franca. Foto: GABRIEL MASSANA
Paco Candel vivia i escrivia en un petit pis del passeig de la Zona Franca de Barcelona. Alternava, segons l'humor del dia, el bolígraf i la màquina d'escriure (mai es va arribar a fer amb l'ordinador), i ho feia assegut davant d'una terrassa lluminosa que donava a la falda de Montjuïc, davant del paisatge que ha presidit la seva obra.
Va ser precisament a la falda de Montjuïc on va prendre consciència del món que li va tocar viure, en una de les barraques on s'amuntegaven els obrers que venien a Barcelona a les obres del metro i de l'Exposició Universal de 1929. Quan va arribar l'Exposició i Candel amb prou feines havia après a caminar, l'Ajuntament va fer desallotjar aquelles antiestètiques barraques i va traslladar els habitants darrere de la muntanya, a la colònia de cases barates de Can Tunis, el Port, i una altra que es va batejar amb el nom d'Eduard Aunós, un ministre de la dictadura de Primo de Rivera. Allà va anar a parar la família de Paco Candel. Ningú va veure necessari posar nom als carrers d'aquells suburbis improvisats als afores de Barcelona. «Jo vivia al carrer 7. En certa manera, això dels números ens agermanava amb Nova York», va comentar Candel alguna vegada.
En aquest territori de frontera es movien els personatges de la Catalunya que Paco Candel va retratar durant la seva carrera, des del seu primer Hay una juventud que aguarda (1956) fins a El sant de la mare Margarida (2000). Han estat gairebé seixanta llibres, en castellà al principi i després en català, on sovint va barrejar les històries reals i l'assaig sociològic sobre la Barcelona immigrant.
L'obra clau va ser Donde la ciudad cambia su nombre. Era el seu segon llibre. Es va editar el 1957 i una part de la societat catalana va mirar de sobte amb sorpresa cap a aquella realitat de barraques i blocs de pisos que s'estava aixecant a corre-cuita als afores de les grans ciutats. El jove Candel havia escrit una crònica gairebé periodística de la vida a les cases barates, sense estalviar detalls, inspirat segurament en el realisme social que s'havia implantat en la literatura i el cinema europeu dels anys cinquanta. Però tot plegat amanit d'una sornegueria costumista i d'una distància irònica que no va abandonar mai en la seva carrera.
Paco El Trapero, El Andresín, El Perchas i altres personatges de les cases barates de Candel van irrompre de sobte en els salons literaris i les tertúlies editorials de Barcelona. Candel, a més, no va tenir la precaució de canviar els sobrenoms dels personatges reals, de manera que haver airejat els assumptes de banyes, les petites estafes i altres misèries quotidianes de la vida dels habitants de les barraques va provocar una controvèrsia i unes denúncies legals que van fer augmentar encara més la notorietat del llibre i del jove escriptor que el firmava. El ressò encara durava el 2004. En una visita al barri d'Eduard Aunós per a un reportatge per a aquest diari alguns descendents de les antigues cases barates van retreure-li el llibre.
A partir de llavors, Candel va començar a rebre encàrrecs editorials i a publicar amb més facilitat la seva obra. La visió desenfadada però extremadament realista del món de la immigració, llavors en plena onada, el va convertir en un afinat i expressionista observador del gran canvi social que va patir Catalunya la segona meitat del segle XX. Fruit d'un encàrrec editorial, l'any 1964 publicava Els altres catalans, que es va convertir en una obra referent per als polítics democràtics dels últims anys del franquisme. Candel va publicar dues seqüeles més, el 1973 i el 1984, i va participar als anys noranta en un projecte semblant sobre la nova immigració magribina.
La seva posició favorable a les millores socials i també a la integració de la immigració en la realitat nacional i lingüística catalana el van convertir en un referent polític i cultural durant la transició. El 1977 recollia l'acta de senador per la coalició Entesa dels Catalans, i el 1982 va tenir una breu experiència en el món municipal com a regidor de Cultura a l'Hospitalet pel PSUC, tot i que mai no va militar en aquest partit ni en cap altre. El 2003 Jordi Pujol li va imposar la Creu de Sant Jordi.
Paco Candel solia anar sense posar problemes ni plantejar capricis allà on el demanaven, a fer conferències sobre la nova immigració o a col·laborar activament amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Va posar el seu nom a un premi literari que organitza cada any el districte de Sants-Montjuïc, on també una biblioteca porta el seu nom. L'any 2005 es va constituir la Fundació Paco Candel, apadrinada, entre altres, per l'expresident Jordi Pujol i l'actual vicepresident Josep Lluís Carod Rovira, entre altres, amb l'objectiu d'ajudar els immigrants i de facilitar la seva integració en la societat i la cultura catalanes.

DAVID MARÍN. Barcelona

Mor l’escriptor i periodista Paco Candel

Havia estat regidor de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet
L'escriptor i periodista Paco Candel ha mort aquesta matinada als 82 anys, després d'una llarga malaltia. L’Ajuntament de L’Hospitalet, on va ser regidor de Cultura a la primera legislatura democràtica, s’ha volgut sumar als actes de dol. La Junta de Portaveus ha destacat la seu compromís polític i social.

Paco Candel, escriptor i periodista, ha mort aquesta matinada després d’una llarga malaltia. Tenia 82 anys i havia escrit més de 50 obres, moltes d’elles dedicades immigració, que havia viscut en carn pròpia. Entre aquestes obres es troben Los otros catalanes o Donde la ciudad cambia de nombre. Involucrat en moviments reivindicatius i antifranquistes, va ser elegit senador per les llistes del PSUC i regidor de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet, el 1979, durant la primera legislatura de la democràcia. La capella ardent de l'escriptor s'instal•larà durant el dia al Palau de la Generalitat. Candel va viure gairebé tota la vida a la Zona Franca de Barcelona, on va arribar procedent de Montjuïc, i del seu lloc de naixement, Casas Altas, a la zona aragonesa de València. Allà va viure la República i la guerra, i la crua postguerra, que, com els anys vint, va aportar un gran flux migratori provinent de diverses zones d'Espanya i que vivia en condicions socials lamentables. Els seus llibres reflecteixen aquesta realitat de postguerra i donen veu a la immigració.En la seva faceta de cronista, Candel va treballar per nombrosos mitjans de comunicació com TeleExprés, El Correo Catalán, Serra d’Or, El Periódico de Catalunya o l’Avui.Candel a L'HospitaletEs va involucrar amb els moviments reivindicatius per la democràcia, i el 1977 va ser elegit senador en una candidatura d'esquerres. El 1979 va ser nomenat regidor de Cultura pel PSUC a l’Ajuntament de L'Hospitalet. En aquella època va compartir candidatura amb juntament amb l'ara conseller de la Generalitat Joan Saura i amb Jaume Valls, president de l'associació Pont de la Llibertat-L'Hospitalet Antifranquista.La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de L’Hospitalet s’ha volgut sumar al dol per la mort de Candel i, en sessió d’urgència, ha emès un comunicat on recorda que molts hospitalencs s’han emmirallat en una trajectòria vital que ha convertit Francesc Candel en un referent en la defensa dels drets de les persones i de la integració dels altres catalans.El comunicat destaca el compromís polític i social de Francesc Candel. “La seva feina a L’Hospitalet en favor de la cohesió social ha estat un dels elements fonamentals per a construir la ciutat, i el seu llegat és una societat més culta i més justa”, afirma.Candel va mantenir una estreta relació amb L’Hospitalet. L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Ciutat de L’Hospitalet i l’any 2005 el Centre Cultural Barradas va acollir una exposició realitzada pel Col•legi de Periodistes, sobre la seva trajectòria professional.Una delegació municipal, encapçalada per la primera tinenta d’alcalde, Núria Marín, assistirà demà al sepeli de Francesc Candel, mort avui als 82 anys a Barcelona. El funeral es farà a la parròquia de la Mare de Déu del Port, a Barcelona. A la delegació hi seran, entre altres, els portaveus dels grups municipals del PSC, Mario Sanz; del PP, Juan Carlos del Río; de CiU, Meritxell Borràs, i el tinent d’alcalde d’educació, Lluís Esteve, en representació d’ICV-EUiA.ReaccionsL’alcalde de L’Hospitalet, Celestino Corbacho, ha vistat la capella ardent, instal•lada al Palau de la Generalitat. Corbacho ha dit que Candel ha estat la persona que millor ha mostrat la realitat humana i el paissatge d'una època de la nostra història. L'alcalde ha afegit que Candel sempre va mantenir les seves arrels a la Zona Franca, el seu barri, i l'ha definit com a referent de Catalunya, la figura del qual és reivindicada per tots els sectors polítics.Mario Sanz, tinent d'alcalde de Cultura, la mateixa àrea que va encapçalar Paco Candel, ha declarat que Candel ha estat una referència ètica en molts àmbits, des de la literatura a la política passant pel periodisme, i que Catalunya perd un símbol d'una societat justa i acollidora. Sanz ha destacat la producció literària i periodística de Paco Candel, amb títols com ara Un xarnego al Senat, Un ayuntamiento llamados ellos, La nueva pobreza i Candel contra Candel.El tinent d'alcalde de Cultura ha dit que s'estudiarà la possibilitat de dedicar a Paco Candel algun equipament cultural, però ha precisat que el més important és que l'Hospitalet seguirà divulgant la seva obra.Jaume Valls, president de l'associació Pont de la Llibertat, ha destacat el compromís polític de Paco Candel i la bona feina que va fer a l'Ajuntament de l'Hospitalet con a responsable de Cultura.De la seva banda, Mercè Olivares, també companya en la llista electoral del PSUC i avui portaveu d'ICV de l'Hospitalet, ha resaltat la relació personal i política que va mantenir amb Candel en contra del franquisme.El president de la Generalitat, José Montilla, ha acompanyat la parella sentimental de Candel, Joana Gardés, en el moment de l'arribada del fèretre al Palau de la Generalitat, on ha quedat instal•lada la capella ardent de l'escriptor.Montilla ha afirmat que Candel ha estat exemple "de l'esforç d'integrar-se a Catalunya de molts ciutadans que, com ell, eren altres catalans; de treballar per a la cohesió social; de treballar per a que Catalunya fos un sol poble. Paco Candel era un exemple per a tota aquesta gent".També l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha considerat que l'escriptor i periodista Paco Candel ha estat "una de les persones més importants de la segona meitat del segle XX a Catalunya" per la seva "important contribució" a la comprensió de l'emigració. Candel "ens va ajudar a entendre millor" l'emigració i a "assenyalar més camins positius en un tema clau per a Catalunya des del punt de vista social, humà, econòmic i identitari de país", ha assenyalat Pujol a Efe.Candel a Ràdio L'HospitaletL'any 2003, amb motiu de la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat, Paco Candel reiterava, en declaracions a Ràdio L'Hospitalet, que un fil conductor de la seva producció literària havia estat el missatge de la integració i de la participació de tots els catalans en un projecte solidari i col.lectiu.Candel ja advertia llavors de la necessitat de posar els mitjans necessaris per abordar correctament el repte d'integrar els nouvinguts. Sobre aquest vessant literari i periodístic compromès amb la justícia social, Mercè Olivares ha dit que Paco Candel va ser qui millor va reflectir la realitat social i les dificultats dels nouvinguts per tirar endavant.Canal-h.net i Ràdio L'Hospitalet. 23/11/07